Modernisme, una història de destrucció

Segon escrit

Aquí posaré l'escrit de la setmana vinenty

Primer escrit

Aquí haureu de posar el vostre escrit

POESIA

EL QUÈ DE LA QÜESTIÓ

Què tenia aquell senyor,
que tenia el nas vermell,
que portava aquell jersey,
que pintava de vermell ?


Què pintava de vermell ?
Les parets de csas seva?
La porteta del balcó ?
La finestra de la cuina ?
O el sostre de l'habitació?

Què menjava per dinar ?
Què volia per sopar ?
El que menja no compensa,
si el que compra no s'ho menja...

Si nomès es preocupa...
de PINTAR ¡¡¡

Ara una amb Angles !!!

Vacations
-----------

The last summer, after having worked intensely, we wanted a few vacations. We travelled to Washington. It's a nice and monumental city. When we arrived to the Mall, we stayed admired by the long walk and by the quantity of museums that exists there. We lhad a wonderfull time. We walked by bus, by train, by tube and also we rented a car. We liked this city, it was a city full of green gardens and nice flowers.

When we arrived home, my house was messy, my bed was undone... We suspected that a thief had entrered ¡¡¡

I hated it , I would kill him ¡¡¡

We had to arrange our house
What an end of vacations ¡¡¡

Playas Menorca senderismo por el camí de Cavalls

El nostre company d'informàtica Manuel Morales, que com sabeu és menorquí, ha enviat aquest video del Camí dels Cavall de Menorca, on es pot practicar el senderísme disfrutant de les magnifiques vistes que ofereigen les illes.

M'ha agradat tant, que li he demanat per publicar-lo en el nostre bloc.

Segurament hi haurà més d'un company que ho conegui i poder tindrà la gentilesa d'explicar-nos mes coses d'aquestes platges

Qui s'anima?

Glòria

Les gavines

Les gavines

A mi m'agraden les gavines. Volen...Els agrada anar enlaire. Neden, els agrada submergir-se dins les aigües del mar, pesquen peixos, se'ls mengen. Jo voldria ser gavina. Volaria, em tiraria de cap al mar; trauria peixos... o, potser no, no podria agafar-los; voldria jugar amb ells, deixar relliscar la meva mà, ( la meva ala?) pel seu llom, per la seva escata rasposa, brillant...

Em fa tristesa pensar que ara no hi ha prou peix al mar i les veiem volar per l'interior de les illes de cases, a la ciutat, pel fet de buscar menjar, potser deixalles, per alimentar-se.

Penso en aquella cançó: “Oh ! gavina voladora “...

La platja, l'onada...Esperarem que torni l'estiu i farem com elles.

Ens banyarem, no crec que les puguem imitar en els seus vols. Somiarem que volem com a elles els agrada. Com m'agradaria ser gavina!

Anna

"Refugi"

Avui estic a Corbera de Llobregat, a la Creu de l´Aregall, penso que és interessant escriure la sensació que tinc des d`aquest indret. El paisatge de cara al Est, s`hi veu la linea de mar, per on es pot divisar algún vaixell. Les lineas muntanyoses de boscos són verdes, poblades de pi blanc, d`alzines, d`aladerms, d`arbossos; també hi ha mates de romaní, d`espígul, de farigola, de ginesta, de bru, de roldó, d´esbarzers, de llentiscles, de càdecs... etc.. Es distingeixen les ermites de Sant Antoni, de Sant Ramon i moltes cases construïdes en plena natura. El cel blau que ens envolta, hi observo, de tant en tant, núvols que varien de forma, de color..., tot desplaçant-se de mar cap a terra, en conjunt, resulta una visió contemplativa i de relax.

Mercè Peiró

L'ALBERT I SANT FELIU DE GUIXOLS

La nostra filla, aquest estiu ens va presentar l'Albert.. Havien estat companys de feina . És periodista. Va ser a la platja, i desde llavors, quan hi baixava cada dia, encara que ella no hi fos (només hi erem en Josep i jo), venia a saludar-nos.Feiem una breu xerradeta, ni tan sols s'asseia (crec que no vol prendre el sol), deixava la tovallola , la samarreta i les espardenyes a la sorra, i es capbussava per fer la nadadeta que té per costum. Sortia de l'aigua, s'eixugava, recollia les seves pertinences i se n'anava.

El transcurs del temps va crear una confiança entre nosaltres, i les

xerrades s'allargaven .

Ens va explicar que estava escrivint un llibre. Aixó em va captivar! ( pensava en totes les dificultats que trobo per escriure només una redacció), i la idea del llibre m'enlluernava!

Vaig demanar-li com trobava els temes per escriure. Va respondre'm amb un munt de suggeriments que, de qualsevol d'ells, se'n podien fer relats molt interessants. Jo escoltava i deia que sí, però no veia com posar-m'hi.

Amb en Josep,intercanviaven històries antigues relacionades amb el poble i els seus habitants, i també anècdotes personals.Vàrem explicar-li com ens haviem conegut nosaltres, en Josep i jo, durant unes vacances, i que va ser en el carrer de l'Algavira. En aquest carrer hi va néixer el President Josep Irla. L'Albert , amb un somríure, va afegir-hi que també hi havia viscut el seu pare de petit, i que hi jugava amb el seu veí, en Josep Mª Gironella. Aquesta casualitat ens va alegrar molt ,i vam continuar parlant-ne més estona.A nosaltres, el tema va resultar-nos curiós.

L'Albert encara va ampliar-lo amb un llibre que havia trobat en una fira d'ocasió, escrit per Gironella , en el qual explica com i per quê van anar a viure,amb la seva familia, a Sant Feliu.

Va ser interesant esbrinar-ho i tenir coneixament

sobre aquells esdeveniments ocorreguts , feia tants anys, a Sant Feliu.

Glòria Bonet

Lligir - observar?

Com cada dia, surto de casa per agafar qualsevol mitjà de transport públic que em durà al lloc on em dirigeixo.

Per aprofitar el temps, porto el llibre adequat al moment, dins la bossa: poc pes, lletra gran, fàcil de llegir…

D’un temps ençà, es veu cada cop mes gent que, en els seus desplaçaments, dins o fora de la ciutat, bé sigui en dies laborals o d’esbarjo, tenen l’hàbit de llegir el diari, un llibre, una revista…

Un dels meus plaers és la lectura; compro llibres que de vegades no puc arribar a llegir a causa de moltes activitats i responsabilitats. La llista d’espera s’allarga irremeiablement.

A causa d’aquesta llista, vaig optar per fer el mateix que molts: llegir al bus. Com és lògic, la llista es va reduint.

Avui, però, fico la mà dins la bossa, i... el llibre no hi és; la pressa m’ha traït i el llibre s’ha quedat damunt de la taula de la cuina.

En un primer moment, decepció: els costums costen de superar, però, a poc a poc, vaig sobreposant-me al fet, i començo a observar la gent que m’envolta.

Recordo que, abans, sempre m’agradava mirar les persones i imaginar-me com devia ser la seva vida..., què devien pensar, què els preocupava en aquell moment. Observant es poden formar mínimes històries, perquè el pensament és lliure i la imaginació vola.

MONELLS***

Poble situat a prop de la Bisbal d'Empordà, a15 km a l'oest, de Girona, a 25 Km i a 25 km de la costa. Té dos nuclis diferenciats a tots dos costats de la riera del Risec, un fortificat als voltants dels jardins de l'antic castell, i l'altre, el presedeix la capella de Sant Genís, d'origen romànic, peròambaires gòtics i barrocs.

Adquireix el seu màxim esplendor en l'epoca Mediaval, quan Monells va ser declarat seu de mercat setmanal.

En el casc urbà, trobem carrers estrets, cases de pedra, capelles i places d'arquitectura popular romànica i gòtica, on destaca una bonica plaça porticada, que conserva arcs i pòrtics. És un poble totalment restaurat i protegit pel Patrimoni Cultu

ral Europeu.

Vàrem decidir anar-hi per poder fer fotografies. Monells ofereix moltes possibilitats de fer-ne, i així va ser.

Feia bon dia, i vam dinar en el restaurant de la plaça, a l'aire lliure. Mentre dinàvem, comentàvem les fotos que haviem fet del poble i el seu entorn. N'hi havia una, d'una finestra, que ens sorprenia per la seva forma, i ens agradava molt; tenia una forma peculiar. Des d'on sèiem, la teníem just davant. Preguntàrem a un natiu del poble, si aquella finestra era l'original de l'època de la construcció de la casa. Vam quedar acoquinats quan, amb un to de veu una mica enfilat, va respondre: “De cap manera, la va fer un il-luminat!” I afegí altres comentaris. Més tard vam tenir una altra conversa, que acabà amb el tema de la protecció que té Monells per part de Belles Arts.

No volia rendir-me. Pensava que allo“d'iluminat” era sols l'opinió d'aquell senyor, i vaig començar a buscar més informació sobre Monells. Tenia un interès especial per aquella finestra.

Així vaig saber que a Espanya també tenim la catalogació dels pobles i ciutats com a lloc bonic, lloc encantador, lloc amb interès, i lloc interesant; nominacions fetes amb els criteris que més avall explico. Jo només tenia notícia de la de França.

Per fi vaig trobar un vídeo. Www.estartir.tv. Que fa un recorregut pel magnífics racons deMonells, i, en una seqüencia, queda enfocada la finestra en primer pla.

La valoració de lloc bonic **** és per a ciutats o pobles que tenen en el seu conjunt, una singular arquitectura popular típica, un patrimoni artístic important, o una ubicació en un esplèndid paratge natural. Són imprescindibles en els nostres itineraris.

La valoració de lloc encantador *** és per a

ciutats o pobles, que destaquen per alguna singularitat especial. Els seus carrers, patrimoni artístic, entorn natural i paisatgístic, o la seva ubicació pintoresca. Reuneixen certs atractiu i característiques que mereixen la nostra visita.

La valoració de lloc amb interes** és per a ciutats o pobles que tenen alguna característica d'interès; patrimonial, natural o paisajistica, encara que el seu conjunt no destaqui o no sigui del gust de tothom. Mereixen la nostra visita, si dispo

sem de temps.

La valoració de lloc interesant * és per a ciutats o pobles que tenen algun interès a remarcar, però que només cal visitar en el cas que estiguin a prop del nostre itinerari, i disposem de temps.

Glòria Bonet

http://picasaweb.google.com/gbonet2772/Monells

Historia sobre la Mercè i la Festa Major

Diu la llegenda, que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei JaumeI, a Sant PereNolasc i, a Sant Ramon de Penyafort. A tots tres, els va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pel serraïns. Eren temps de guerra religiosa.

Segles mes tard, l'any 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta i,es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè; acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa, però no va ratificar la decisió fins l'any 1868, amb el Papa PiusIX. Després que el Papa PiusIX la declarés patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre.

La Mercé va prendre volada l'any 1902, quan sota l'impuls de Francesc Cambó, se celebrà una festa major, que es va convertir en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De tota manera, la Festa de la Mercè patiria molts anys alts i baixos després de la guerra civil i els anys del franquisme.

Amb l'arribada de la democracia, les festes de la Mercè van assolir el caràcter de festes autènticament populars. Avui dia, en menys d'una setmana, Barcelona aplega una programació que ens obliga a escollir entre: arts de carrer, cercaviles, concerts, balls tradicionals, exposicions, mostra de vins i caves, piromusicals ...

Ramón Porcar

Viaje a España 2010

A primeros de noviembre, efectuará un viaje El Santo Padre
Benedicto XVI a España. Visitará en primer lugar Galicia, concretamente Santago de Compostela.

Con el motivo del Año Santo Jacobeo, y un congreso de peregrinación. Como ya sabeis cada equis años se celebra èste acontecimiento.

Pongo un enlace que lo explica muy bien.

http://es.wikipedia.org/wiki/A%C3%B1o_Santo_Jacobeo

El domingo dìa 6 del mismo mes, Su Santidad El Papa
Benedicto XVI, relalizará una visita apostòlica a Barcelona, para consagrar y convertir en Basìlica El Templo de la Sagrada Familia. Acudiràn a èste acto, el govern de la Generalitat y de Madrid, como tambièn las autoridades eclèsiasticas de Catalunya.

Si el Sr. Arquitecto Antoni Gaudi, levantara la cabeza, se alegraria de èste gran acontecimiento, que se va a celebrar en el Templo que èl edificó .

Por otra parte se llevaria un gran disgusto, de ver las obras del AVE que se estàn haciendo por de bajo del Templo.

Mª Pilar Clemente


La Santa Sede ha publicado el programa oficial de la Visita Apostólica del Papa Benedicto XVI

COMENTARI SOBRE LA REDACCIÓ FETA PER L'AMIGA M.TERESA

La teva idea d'iniciar el blog per a la Nostra Festa Major ha estat molt bona. Et felicito!

En lloc d'entrar-hi fent un comentari, prefereixo fer-lo amb una nova entrada, i així podré allargar-lo més.

Estic d'acord que el poetes, quan escriuen, són una mica complicats, i així, si no els entens, semblen més interesants.

Siguem seriosos: quan algú ens llegeix una poesia, aleshores la trobo entenadora i és fantàstic! Fa ràbia no haver-la pogut interpreta per mi mateixa.

Se m'encomana el teu entusiasme per en Joan Margarit i el seu llibre “Casa de Misericordia”. Tornaré a intentar entendre-la.

També m'agraden les fotografies que capten els moments del que és quotidià. Quan comentes l'exposició de fotografies de Forcano, m'ha semblat que exaltaves el seu tema, deixant, com una mica de banda, el dels edificis.

Permet-me que defensi la fotografia dels edificis d'una ciutat. Diuen molt d'ella. I no són només pedres o parets; el sorgimen de l'arquitectura està associat amb la idea d'abric.

Els arquitectes, expressant la seva sensibilitat;ens fan més confortable la nostra vida!

En fi! Crec que són molt maques les fotografies del Monestir de Poblet...amb els companys!.

Per cert, fent el trapella per Internet, veient fotografies d'en Forcano, he anat a la pàgina del dia 16 de juliol del 2009 del diari Avui.El Punt que parla d'ell, i mireu el que diu:

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/61481-barcelona-reconeix-felix-millet-de-lorfeo-i-els-fotografs-eugeni-forcano-humberto-rivas-i-joan-guerrero.html

Fins una altra i una abraçada a tots els companys!

Glòria

Mercè 2010

He pensat que la millor manera d’inaugurar aquest blog “Blocaires” dels ex alumnes d’informàtica del CFA Palau de Mar, del curs 2009/10, es parlar de la “Festa de la Mercè”.

Demà 24 de setembre es festa major de Barcelona i durant aquest cap de setmana i alguns dies de la propera hi hauran moltes celebracions i activitats, tan per infants com per grans.

Per a mi el més destacat d’enguany ha sigut: “el pregó”. Aquest matí, mentre llegia el diari he sabut que l’encarregat de fer-lo era el poeta Juan Margarit. Ja fa uns anys m’agradava molt escoltar-lo en un programa de radio, mentre llegia els seus poemes, tan es així que vaig comprar-me un llibre seu: “Casa de Misericòrdia”. Jo no soc aficionada a llegir poesia, no en sé, però, si que gaudia escoltant els petits trossets que recitava. El que puc dir tan del autor com d’aquest llibre en concret es que et transmet una pila de sentiments i d’aquesta manera, per a mi, es fàcil d’entendre. El recomano.

Els barcelonins podem deleitar-nos de les exposicions que trobem en la nostra ciutat, una que m’ha interessant molt es: “Eugeni Forcano". La meva Barcelona” a SALA CIUTAT, m’agrada molt la fotografia i passejant per la Plaça Sant Jaume l’he vist anunciada i els peus m’han dut a visitar-la. Els fotògrafs, quan miren una ciutat, es centren més en l’arquitectura que en la gent i en aquest cas no es així, en Forcano retrata la vida de la ciutat i les persones, son unes imatges captades a la Barcelona dels anys 60 i que l’artista a donat l’ARXIU FOTOGRAFIC com a patrimoni de la ciutat.

Tere Galiana