Les gavines
A mi m'agraden les gavines. Volen...Els agrada anar enlaire. Neden, els agrada submergir-se dins les aigües del mar, pesquen peixos, se'ls mengen. Jo voldria ser gavina. Volaria, em tiraria de cap al mar; trauria peixos... o, potser no, no podria agafar-los; voldria jugar amb ells, deixar relliscar la meva mà, ( la meva ala?) pel seu llom, per la seva escata rasposa, brillant...
Em fa tristesa pensar que ara no hi ha prou peix al mar i les veiem volar per l'interior de les illes de cases, a la ciutat, pel fet de buscar menjar, potser deixalles, per alimentar-se.
Penso en aquella cançó: “Oh ! gavina voladora “...
La platja, l'onada...Esperarem que torni l'estiu i farem com elles.
Ens banyarem, no crec que les puguem imitar en els seus vols. Somiarem que volem com a elles els agrada. Com m'agradaria ser gavina!
Anna
Que pencaira Anna!Que de pressa t'hi has posat!
ResponEliminaÂnims que hi ha feina.
Glòria
Tots en algun moment de la nostra vida hem volgut ser gavines, bé per volar i allunyar-te dels problemes i preocupacions que t'envolten,o bé volar darrere d'un somni irrealitzable.
ResponEliminaEspero contar, sovint, amb la teva col·laboració.
Mª Teresa Galiana
Endavant també vosaltres... no veig mès publicacions. Apa que hem tingut uns dies de festa. Setmana blanca... negra pels avis... no ?
ResponElimina