Lligir - observar?

Com cada dia, surto de casa per agafar qualsevol mitjà de transport públic que em durà al lloc on em dirigeixo.

Per aprofitar el temps, porto el llibre adequat al moment, dins la bossa: poc pes, lletra gran, fàcil de llegir…

D’un temps ençà, es veu cada cop mes gent que, en els seus desplaçaments, dins o fora de la ciutat, bé sigui en dies laborals o d’esbarjo, tenen l’hàbit de llegir el diari, un llibre, una revista…

Un dels meus plaers és la lectura; compro llibres que de vegades no puc arribar a llegir a causa de moltes activitats i responsabilitats. La llista d’espera s’allarga irremeiablement.

A causa d’aquesta llista, vaig optar per fer el mateix que molts: llegir al bus. Com és lògic, la llista es va reduint.

Avui, però, fico la mà dins la bossa, i... el llibre no hi és; la pressa m’ha traït i el llibre s’ha quedat damunt de la taula de la cuina.

En un primer moment, decepció: els costums costen de superar, però, a poc a poc, vaig sobreposant-me al fet, i començo a observar la gent que m’envolta.

Recordo que, abans, sempre m’agradava mirar les persones i imaginar-me com devia ser la seva vida..., què devien pensar, què els preocupava en aquell moment. Observant es poden formar mínimes històries, perquè el pensament és lliure i la imaginació vola.

Mercè 2010

He pensat que la millor manera d’inaugurar aquest blog “Blocaires” dels ex alumnes d’informàtica del CFA Palau de Mar, del curs 2009/10, es parlar de la “Festa de la Mercè”.

Demà 24 de setembre es festa major de Barcelona i durant aquest cap de setmana i alguns dies de la propera hi hauran moltes celebracions i activitats, tan per infants com per grans.

Per a mi el més destacat d’enguany ha sigut: “el pregó”. Aquest matí, mentre llegia el diari he sabut que l’encarregat de fer-lo era el poeta Juan Margarit. Ja fa uns anys m’agradava molt escoltar-lo en un programa de radio, mentre llegia els seus poemes, tan es així que vaig comprar-me un llibre seu: “Casa de Misericòrdia”. Jo no soc aficionada a llegir poesia, no en sé, però, si que gaudia escoltant els petits trossets que recitava. El que puc dir tan del autor com d’aquest llibre en concret es que et transmet una pila de sentiments i d’aquesta manera, per a mi, es fàcil d’entendre. El recomano.

Els barcelonins podem deleitar-nos de les exposicions que trobem en la nostra ciutat, una que m’ha interessant molt es: “Eugeni Forcano". La meva Barcelona” a SALA CIUTAT, m’agrada molt la fotografia i passejant per la Plaça Sant Jaume l’he vist anunciada i els peus m’han dut a visitar-la. Els fotògrafs, quan miren una ciutat, es centren més en l’arquitectura que en la gent i en aquest cas no es així, en Forcano retrata la vida de la ciutat i les persones, son unes imatges captades a la Barcelona dels anys 60 i que l’artista a donat l’ARXIU FOTOGRAFIC com a patrimoni de la ciutat.

Tere Galiana