Les gavines
A mi m'agraden les gavines. Volen...Els agrada anar enlaire. Neden, els agrada submergir-se dins les aigües del mar, pesquen peixos, se'ls mengen. Jo voldria ser gavina. Volaria, em tiraria de cap al mar; trauria peixos... o, potser no, no podria agafar-los; voldria jugar amb ells, deixar relliscar la meva mà, ( la meva ala?) pel seu llom, per la seva escata rasposa, brillant...
Em fa tristesa pensar que ara no hi ha prou peix al mar i les veiem volar per l'interior de les illes de cases, a la ciutat, pel fet de buscar menjar, potser deixalles, per alimentar-se.
Penso en aquella cançó: “Oh ! gavina voladora “...
La platja, l'onada...Esperarem que torni l'estiu i farem com elles.
Ens banyarem, no crec que les puguem imitar en els seus vols. Somiarem que volem com a elles els agrada. Com m'agradaria ser gavina!
Anna
Avui estic a Corbera de Llobregat, a la Creu de l´Aregall, penso que és interessant escriure la sensació que tinc des d`aquest indret. El paisatge de cara al Est, s`hi veu la linea de mar, per on es pot divisar algún vaixell. Les lineas muntanyoses de boscos són verdes, poblades de pi blanc, d`alzines, d`aladerms, d`arbossos; també hi ha mates de romaní, d`espígul, de farigola, de ginesta, de bru, de roldó, d´esbarzers, de llentiscles, de càdecs... etc.. Es distingeixen les ermites de Sant Antoni, de Sant Ramon i moltes cases construïdes en plena natura. El cel blau que ens envolta, hi observo, de tant en tant, núvols que varien de forma, de color..., tot desplaçant-se de mar cap a terra, en conjunt, resulta una visió contemplativa i de relax.
Mercè Peiró
