dissabte, 11 de desembre del 2010

Lligir - observar?

Com cada dia, surto de casa per agafar qualsevol mitjà de transport públic que em durà al lloc on em dirigeixo.

Per aprofitar el temps, porto el llibre adequat al moment, dins la bossa: poc pes, lletra gran, fàcil de llegir…

D’un temps ençà, es veu cada cop mes gent que, en els seus desplaçaments, dins o fora de la ciutat, bé sigui en dies laborals o d’esbarjo, tenen l’hàbit de llegir el diari, un llibre, una revista…

Un dels meus plaers és la lectura; compro llibres que de vegades no puc arribar a llegir a causa de moltes activitats i responsabilitats. La llista d’espera s’allarga irremeiablement.

A causa d’aquesta llista, vaig optar per fer el mateix que molts: llegir al bus. Com és lògic, la llista es va reduint.

Avui, però, fico la mà dins la bossa, i... el llibre no hi és; la pressa m’ha traït i el llibre s’ha quedat damunt de la taula de la cuina.

En un primer moment, decepció: els costums costen de superar, però, a poc a poc, vaig sobreposant-me al fet, i començo a observar la gent que m’envolta.

Recordo que, abans, sempre m’agradava mirar les persones i imaginar-me com devia ser la seva vida..., què devien pensar, què els preocupava en aquell moment. Observant es poden formar mínimes històries, perquè el pensament és lliure i la imaginació vola.

divendres, 15 d’octubre del 2010

MONELLS***











Poble situat a prop de la Bisbal d'Empordà, a15 km a l'oest, de Girona, a 25 Km i a 25 km de la costa. Té dos nuclis diferenciats a tots dos costats de la riera del Risec, un fortificat als voltants dels jardins de l'antic castell, i l'altre, el presedeix la capella de Sant Genís, d'origen romànic, peròambaires gòtics i barrocs.
Adquireix el seu màxim esplendor en l'epoca Mediaval, quan Monells va ser declarat seu de mercat setmanal.
En el casc urbà, trobem carrers estrets, cases de pedra, capelles i places d'arquitectura popular romànica i gòtica, on destaca una bonica plaça porticada, que conserva arcs i pòrtics. És un poble totalment restaurat i protegit pel Patrimoni Cultu
ral Europeu.
Vàrem decidir anar-hi per poder fer fotografies. Monells ofereix moltes possibilitats de fer-ne, i així va ser.
Feia bon dia, i vam dinar en el restaurant de la plaça, a l'aire lliure. Mentre dinàvem, comentàvem les fotos que haviem fet del poble i el seu entorn. N'hi havia una, d'una finestra, que ens sorprenia per la seva forma, i ens agradava molt; tenia una forma peculiar. Des d'on sèiem, la teníem just davant. Preguntàrem a un natiu del poble, si aquella finestra era l'original de l'època de la construcció de la casa. Vam quedar acoquinats quan, amb un to de veu una mica enfilat, va respondre: “De cap manera, la va fer un il-luminat!” I afegí altres comentaris. Més tard vam tenir una altra conversa, que acabà amb el tema de la protecció que té Monells per part de Belles Arts.
No volia rendir-me. Pensava que allo“d'iluminat” era sols l'opinió d'aquell senyor, i vaig començar a buscar més informació sobre Monells. Tenia un interès especial per aquella finestra.
Així vaig saber que a Espanya també tenim la catalogació dels pobles i ciutats com a lloc bonic, lloc encantador, lloc amb interès, i lloc interesant; nominacions fetes amb els criteris que més avall explico. Jo només tenia notícia de la de França.
Per fi vaig trobar un vídeo. Www.estartir.tv. Que fa un recorregut pel magnífics racons deMonells, i, en una seqüencia, queda enfocada la finestra en primer pla.

La valoració de lloc bonic **** és per a ciutats o pobles que tenen en el seu conjunt, una singular arquitectura popular típica, un patrimoni artístic important, o una ubicació en un esplèndid paratge natural. Són imprescindibles en els nostres itineraris.

La valoració de lloc encantador *** és per a
ciutats o pobles, que destaquen per alguna singularitat especial. Els seus carrers, patrimoni artístic, entorn natural i paisatgístic, o la seva ubicació pintoresca. Reuneixen certs atractiu i característiques que mereixen la nostra visita.

La valoració de lloc amb interes** és per a ciutats o pobles que tenen alguna característica d'interès; patrimonial, natural o paisajistica, encara que el seu conjunt no destaqui o no sigui del gust de tothom. Mereixen la nostra visita, si dispo
sem de temps.

La valoració de lloc interesant * és per a ciutats o pobles que tenen algun interès a remarcar, però que només cal visitar en el cas que estiguin a prop del nostre itinerari, i disposem de temps.


dimarts, 12 d’octubre del 2010

Historia sobre la Mercè i la Festa Major

Diu la llegenda, que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei JaumeI, a Sant PereNolasc i, a Sant Ramon de Penyafort. A tots tres, els va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pel serraïns. Eren temps de guerra religiosa.

Segles mes tard, l'any 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta i,es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè; acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa, però no va ratificar la decisió fins l'any 1868, amb el Papa PiusIX. Després que el Papa PiusIX la declarés patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre.

La Mercé va prendre volada l'any 1902, quan sota l'impuls de Francesc Cambó, se celebrà una festa major, que es va convertir en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De tota manera, la Festa de la Mercè patiria molts anys alts i baixos després de la guerra civil i els anys del franquisme.

Amb l'arribada de la democracia, les festes de la Mercè van assolir el caràcter de festes autènticament populars. Avui dia, en menys d'una setmana, Barcelona aplega una programació que ens obliga a escollir entre: arts de carrer, cercaviles, concerts, balls tradicionals, exposicions, mostra de vins i caves, piromusicals ...

Ramón Porcar

divendres, 8 d’octubre del 2010

Viaje a España 2010

A primeros de noviembre, efectuará un viaje El Santo Padre
Benedicto XVI a España. Visitará en primer lugar Galicia, concretamente Santago de Compostela.

Con el motivo del Año Santo Jacobeo, y un congreso de peregrinación. Como ya sabeis cada equis años se celebra èste acontecimiento.

Pongo un enlace que lo explica muy bien.


El domingo dìa 6 del mismo mes, Su Santidad El Papa
Benedicto XVI, relalizará una visita apostòlica a Barcelona, para consagrar y convertir en Basìlica El Templo de la Sagrada Familia. Acudiràn a èste acto, el govern de la Generalitat y de Madrid, como tambièn las autoridades eclèsiasticas de Catalunya.

Si el Sr. Arquitecto Antoni Gaudi, levantara la cabeza, se alegraria de èste gran acontecimiento, que se va a celebrar en el Templo que èl edificó .

Por otra parte se llevaria un gran disgusto, de ver las obras del AVE que se estàn haciendo por de bajo del Templo.

Mª Pilar Clemente


La Santa Sede ha publicado el programa oficial de la Visita Apostólica del Papa Benedicto XVI

diumenge, 26 de setembre del 2010

COMENTARI SOBRE LA REDACCIÓ FETA PER L'AMIGA M.TERESA




La teva idea d'iniciar el blog per a la Nostra Festa Major ha estat molt bona. Et felicito!

En lloc d'entrar-hi fent un comentari, prefereixo fer-lo amb una nova entrada, i així podré allargar-lo més.

Estic d'acord que el poetes, quan escriuen, són una mica complicats, i així, si no els entens, semblen més interesants.

Siguem seriosos: quan algú ens llegeix una poesia, aleshores la trobo entenadora i és fantàstic! Fa ràbia no haver-la pogut interpreta per mi mateixa.

Se m'encomana el teu entusiasme per en Joan Margarit i el seu llibre “Casa de Misericordia”. Tornaré a intentar entendre-la.

També m'agraden les fotografies que capten els moments del que és quotidià. Quan comentes l'exposició de fotografies de Forcano, m'ha semblat que exaltaves el seu tema, deixant, com una mica de banda, el dels edificis.

Permet-me que defensi la fotografia dels edificis d'una ciutat. Diuen molt d'ella. I no són només pedres o parets; el sorgimen de l'arquitectura està associat amb la idea d'abric.

Els arquitectes, expressant la seva sensibilitat;ens fan més confortable la nostra vida!

En fi! Crec que són molt maques les fotografies del Monestir de Poblet...amb els companys!.

Per cert, fent el trapella per Internet, veient fotografies d'en Forcano, he anat a la pàgina del dia 16 de juliol del 2009 del diari Avui.El Punt que parla d'ell, i mireu el que diu:

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/61481-barcelona-reconeix-felix-millet-de-lorfeo-i-els-fotografs-eugeni-forcano-humberto-rivas-i-joan-guerrero.html


Fins una altra i una abraçada a tots els companys!

Glòria

divendres, 24 de setembre del 2010

Mercè 2010

He pensat que la millor manera d’inaugurar aquest blog “Blocaires” dels ex alumnes d’informàtica del CFA Palau de Mar, del curs 2009/10, es parlar de la “Festa de la Mercè”.

Demà 24 de setembre es festa major de Barcelona i durant aquest cap de setmana i alguns dies de la propera hi hauran moltes celebracions i activitats, tan per infants com per grans.

Per a mi el més destacat d’enguany ha sigut: “el pregó”. Aquest matí, mentre llegia el diari he sabut que l’encarregat de fer-lo era el poeta Juan Margarit. Ja fa uns anys m’agradava molt escoltar-lo en un programa de radio, mentre llegia els seus poemes, tan es així que vaig comprar-me un llibre seu: “Casa de Misericòrdia”. Jo no soc aficionada a llegir poesia, no en sé, però, si que gaudia escoltant els petits trossets que recitava. El que puc dir tan del autor com d’aquest llibre en concret es que et transmet una pila de sentiments i d’aquesta manera, per a mi, es fàcil d’entendre. El recomano.

Els barcelonins podem deleitar-nos de les exposicions que trobem en la nostra ciutat, una que m’ha interessant molt es: “Eugeni Forcano". La meva Barcelona” a SALA CIUTAT, m’agrada molt la fotografia i passejant per la Plaça Sant Jaume l’he vist anunciada i els peus m’han dut a visitar-la. Els fotògrafs, quan miren una ciutat, es centren més en l’arquitectura que en la gent i en aquest cas no es així, en Forcano retrata la vida de la ciutat i les persones, son unes imatges captades a la Barcelona dels anys 60 i que l’artista a donat l’ARXIU FOTOGRAFIC com a patrimoni de la ciutat.

Tere Galiana